Conclusions

Segons l’objectiu general que teníem d’identificar si el dol i la pèrdua són temes tabú, pel que fa als resultats de l’enquesta no podem concloure una conclusió determinada, ja que hem obtingut la mateixa quantitat de resultats tant en la resposta sí, com la que no. Per tant, no podem concloure cap conclusió per part de l’enquesta, perquè no podem donar una explicació racional al que hagi succeït aquests resultats. Però, com a grup, podem dir que a poc a poc deixarà de ser un tema tabú, perquè hem trobat moltes investigacions que afirmen que s’està parlant més d’aquests temes en el nostre dia a dia amb les persones més properes a nosaltres, i això significa que, s’acabarà normalitzant parlar del dol per patir alguna pèrdua.

Segons la nostra hipòtesi, tothom passa per les mateixes fases del dol, i amb l’enquesta hem pogut comprovar que és cert. Com que ningú és igual, cadascú se centra o es manté més temps en alguna fase que d’altres. Però en resum, sí. Tothom passa per les mateixes fases del dol per tal d’arribar a acceptar la pèrdua. 

Pel que fa a establir una relació entre la religió i la cultura amb el procés del dol i la pèrdua, a partir de l’enquesta hem vist que com que la majoria de persones, més en concret 34, eren atees, és a dir, que no creuen en cap déu, i per tant, no creuen en cap religió, hi ha una relació i és que 38 persones sí que tenen un espai per parlar a casa. Com hem vist en el llarg del treball, la cultura occidental té la tendència de no parlar de la mort, així que segons la nostra hipòtesi on les joves no tenien un lloc a casa per externalitzar els seus sentiments, doncs estem orgulloses que el resultat sigui el contrari i sí que tinguin aquest espai per poder compartir les seves emocions.   

A més a més, en comprovar i agrupar les respostes, vam valorar que les preguntes obertes no havien estat contestades de la manera en la qual havíem plantejat, ja que en respondre el mateix però d'una manera diferent l'enquesta de Google les classifica diferent i requereix més feina per la nostra part. També hem rebut crítiques constructives, que hauríem d'haver ampliat el marge d'edat, ja que ens vam començar el 1960 i una de les persones que volia respondre l'enquesta va néixer el 1952.