Resultats de l'enquesta

L'enquesta va ser enviada per tots els mitjans de comunicació més recents utilitzats socialment, com és el Whatsapp, l'Instagram, el Facebook, etc. També, vam decidir posar un termini límit a l'enquesta, on finalment vam aconseguir 62 respostes, les quals eren suficients per poder analitzar i sintetitzar-les.

En començar a classificar ens vam adonar que l'any de naixement començava en el 1960 i que moltes persones nascudes abans d'aquest any no podien respondre bé aquesta pregunta amb normalitat i, això perjudicaria una mica el nostre estudi. Tot i això, vam continuar endavant, ja que moltes més persones ja havien respost l'enquesta.

Per poder analitza-ho més fàcilment, classifiquem les respostes des d’una majoria cap a una minoria. 

La primera pregunta de l'enquesta era l'any de naixement (tancada) on la majoria de respostes com era d'esperar, són nois i noies nascudes l'any 2000, ja que totes les integrants del grup som d'aquest any, així obtenim 29 respostes per part d'aquest any. Tot seguit, hi ha 6 respostes de l'any 1999, 4 respostes del 1998 i del 2001, 3 respostes de l'any 1960 (remarcant que si eren més grans van posar aquesta edat). A continuació, dels anys 2005, 2002, 1997, 1994 i 1969 van respondre dues persones de cada any nascut i, per finalitzar, en els anys 1996, 1981, 1980, 1970, 1968 i 1966 van respondre una persona de cada any.


La segona pregunta (tancada) l'orientàvem en el gènere on la gran majoria era femení. Així obtenim 45 respostes d'aquest i 17 del masculí. Ningú va respondre l'opció altres.

La tercera pregunta (oberta) estava relacionada amb la nacionalitat. Ens va sorprendre el fet que responguessin moltíssimes persones amb la nacionalitat espanyola, és a dir, 57 persones. De Romania en van respondre 3, i d’Hongria i la República dominicana amb un total de 2 persones. Ens pensàvem que hi hauria més variat i no amb un contrast de nombres tan alt.

Seguidament, la quarta pregunta (oberta) estava relacionada amb la religió, ja que el dol i la pèrdua també està molt relacionada amb aquesta. Vam repartir les respostes entre ateisme, obtenint 34 persones; cristianisme, on ajuntem tant els ortodoxos, els protestats i els cristians, obtenint 21 persones; l'agnòstica amb 3 persones; la musulmana amb 2 i el budisme també amb 2 persones.


La cinquena pregunta era que entenien per dol. Vam donar 3 opcions i els participants havien de triar la que creien més adient. Les opcions eren: A) Conjunt de respostes psicològiques i afectives d'una persona davant la pèrdua d'un ésser estimat o un altre tipus de pèrdua significativa per a la persona, amb 49 vots;  B) Procés psicològic que acompanya la mort d'un ésser proper amb 11 vots i C) Procés que passa després de la mort d’alguna persona, amb 2 vots.

La sisena pregunta era una resposta tancada (igual que l'anterior). L'enquestat havia de triar també una de les 3 opcions que donàvem a la pregunta que entenien per pèrdua, on la resposta correcta és la A. En l'opció A) Procés psicològic que acompanya la mort d'un ésser proper, la sorpresa que vam tenir va ser obtenir 26 vots, mentrestant que la resposta més llarga B) Procés social que succeeix quan et fa mal alguna part del cos, va obtenir 27 vots. La gent es pensava que era la correcta per ser la resposta més llarga, però no era així, ja que l'anterior era la més completa i, per tant, la correcta. Per últim, l'opció C) Procés d'adaptació abans d'una pèrdua, va obtenir 9 vots.

La setena pregunta (oberta) era més compromesa, ja que preguntàvem a qui o a què van perdre per passar pel procés de dol i de pèrdua. La gran majoria són familiars, ja siguin avis, pares, tiets, cosins, nebots, germans, etc. on van contestar 38 persones. Sorprenentment, 12 persones van respondre que no han perdut res, ni material ni sentimental. A continuació, hi ha 4 persones que van perdre la seva mascota, 3 persones que no van poder contestar o que no ho sabien en el moment de respondre l'enquesta, 2 persones van perdre relacions amoroses i 2 més van perdre una amistat. Finalment 1 persona va perdre un objecte material.

La vuitena pregunta (oberta) ja entra en matèria, perquè havien d'explicar breument els sentiments que van sentir en perdre a algú o alguna cosa. La gran majoria (25 persones) es va sentir vulnerable sense aquella persona/animal o objecte; 14 persones no van saber contestar a com es van sentir, perquè no saben ben bé definir el sentiment de la pèrdua que van sentir en el moment. 13 persones es van sentir impotents, ja que no podien fer res, només acceptar-ho. 6 persones es van sentir perduts i desorientats. Dues persones es van sentir en xoc, i 2 més es van sentir decebudes i espantades.

La novena pregunta estava relacionada amb l'anterior, ja que preguntàvem com van actuar davant de la pèrdua que van tenir. Evidentment, la resposta era oberta, i la gran majoria de persones, amb 21 respostes van respondre plorar. Seguit de 20 persones que no van saber com actuar davant d'aquella situació. 9 respostes ho van acceptar i 3 persones van comentar que el millor era aïllar-se i estar soles. 3 persones més deien que preferien estar amb la família perquè eren un col·lectiu unit i ho podrien superar en conjunt. Finalment, 2 persones van respondre que la situació els hi va obrir els ulls sobre com és la vida, i dues persones més van resoldre l'actuació mantenint-se ocupades per tal de no pensar-hi. Solament dues persones van demanar ajuda professional.

La desena pregunta era una pregunta tancada, i volíem saber si coneixien algú que hagués passat per una situació de dol i, evidentment la resposta més cotitzada va ser el si amb 59 respostes i el no amb 3 respostes.

L'onzena pregunta era l'actuació cap a aquelles persones que coneixen que han passat per un procés del dol, és a dir, com van actuar amb aquella persona. La resposta era oberta i la majoria de persones, 34, van respondre que donar suport i acompanyant-la. 15 persones van respondre que van empatitzar i, 13 persones que no sabien que fer o com actuar en aquell moment.

La dotzena pregunta va lligada a les fases del dol i era de resposta tancada. Volíem veure si les persones acceptem que passem per les fases o no, 44 persones van respondre que sí i 18 persones van respondre no.

La tretzena pregunta estava relacionada amb l'anterior. Era si pensaven que s'havien quedat en alguna fase del dol o si l'havien superat o si encara no sabrien dir. La resposta era tancada i 33 persones van respondre no, 14 persones encara estan estancades amb alguna fase del dol i 15 persones no ho sabien.

La catorzena pregunta era si consideraven que la mort era un tema tabú. La pregunta era tancada, i ens va sorprendre que hi hagués el mateix nombre de si i de no. És a dir, 31 persones creuen que la mort si és tabú i és un tema del qual no es parla, però 31 persones diuen que no és tabú i que ho parlen amb normalitat.

Seguidament, la pregunta quinze anava relacionada amb l'anterior i, era perquè creus que la mort és un tema tabú o no. La pregunta era oberta. 30 persones van respondre que si era tabú, i ho classifiquem en què 10 persones de 30 van dir que si perquè no es parla dels sentiments i/o emocions; 9 persones de les 30 van respondre que no s'educa sobre la mort i per això fa por; 7 persones de les 30 van respondre que és un concepte negatiu i hauria d'estar normalitzat; 2 persones de 30 van respondre que era un tema difícil i, per últim, 2 persones de 30 van dir que no afrontem allò que ens fa patir o estar tristos. 27 persones no van saber contestar al perquè creien o no que la mort era tabú i 5 persones van respondre que no, les quals 3 van respondre que és el cicle vital de la vida i que era qüestió d'assumir-ho. Les altres 2 van dir que ells poden parlar de la mort amb tothom i que és un tema qualsevol.

La pregunta setze era una pregunta tancada i preguntàvem si la mateixa persona estava preparada per la pèrdua. 27 persones no van saber respondre, 27 persones van dir que no estan preparats i 8 persones van contestar que si estan preparats.

Per últim, la pregunta disset, vam preguntar si a casa seva tenen un espai per parlar del tema del dol, la pèrdua o la mort. Ens va sorprendre positivament que la gent sí que té un espai per poder expressar els seus sentiments, ja que 38 persones van respondre al si, 15 persones no van saber o no van voler contestar a la pregunta i, desgraciadament 9 persones no tenen un espai a casa per poder parlar dels seus sentiments o expressar-los.